La realitat de l’anomenada
‘cultura de la pantalla’, induïda per la societat de la informació, redueix perillosament la cultura del contacte personal i, de retruc, la del llibre (tot i que aquest és un altre tema). Vaja, que les relacions interpersonals, allò que es diu ‘cara a cara’, es troba en lent però evident perill d’extinció o retrocés. El teletreball, la teleformació o formació a distància (la UOC n’és un clar exemple) s’executa mitjançant connexió a Internet i un ‘clic’ del ratolí, des d’on sigui, però el peatge a pagar és (com apuntava Josep Maria Espinàs en l’article ‘La vida és una pantalla’):
‘la consagració del silenci’.
Ens allunyem poc a poc d’aquell ciutadà pretès i idealitzat: participatiu i solidari amb la comunitat i feliç amb sí mateix? La manca d’autoestima, l’egoisme, les inseguretats o la frustració s’alimenten sovint de carències comunicatives, afectives i emocionals. I és que la competència emocional, tan escassa de projectes educatius i curriculars, es treballa i dinamitza entre persones, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada