CONCLUSIONS DE L'AVALUACIÓ INICIAL

D’entrada, m’ha obligat a ‘mullar-me’ sobre determinades qüestions generals relacionades amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació sense la possibilitat de documentar-se prèviament. Tinc la sensació d’haver quedat al descobert, d’haver estat massa concloent amb certes afirmacions i que, tal vegada, hauria d’haver estat més cautelós. No obstant, he optat per transcriure allò que realment penso mitjançant opinions el màxim de definides.
A la pregunta 4, en particular, li he donat massa voltes i he acabat reproduint l’argumentació de la pregunta 1. Penso que no he sabut interpretar correctament la intenció de la pregunta i, davant aquest impediment, m’he agafat al concepte d’escletxa digital per a justificar els canvis que estan patint determinats àmbits (cultural, econòmic, social…).
D’altra banda, a la pregunta 9, m’ha resultat incòmode emetre un judici numèric sense puntualitzar o matisar breument. Afirmacions com ‘Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal’ mereixen precisar que depèn de la concreció de les intervencions, de la riquesa/dispersió en el contingut de cada exposició, en els fils argumentals que es generin… I com aquesta, la resta d’afirmacions també han suposat un esforç en la més que probable injusta qualificació.
Per últim, el mapa de conceptes. Un veritable mal de cap l’exercici d’intentar expressar gràficament allò que ja em costaria comunicar verbalment. Després d’haver-lo dibuixat i redibuixat unes quantes vegades segueixo tenint la sensació d’haver–me quedat en la superfície, d’haver escatimat enllaços i relacions entre els termes clau. Però, francament, no sé com plasmar-ho millor.
En conclusió, un interessant aperitiu de les dificultats i interrogants que aniran apareixent durant aquest semestre i que, en realitat, seran els veritables incentius i elements motivadors per a avançar en l’aprenentatge de les noves TIC a l’educació.