dimecres, 30 de setembre del 2009

DES DE L'ALTRA BANDA DE LA PANTALLA

La realitat de l’anomenada ‘cultura de la pantalla’, induïda per la societat de la informació, redueix perillosament la cultura del contacte personal i, de retruc, la del llibre (tot i que aquest és un altre tema). Vaja, que les relacions interpersonals, allò que es diu ‘cara a cara’, es troba en lent però evident perill d’extinció o retrocés. El teletreball, la teleformació o formació a distància (la UOC n’és un clar exemple) s’executa mitjançant connexió a Internet i un ‘clic’ del ratolí, des d’on sigui, però el peatge a pagar és (com apuntava Josep Maria Espinàs en l’article ‘La vida és una pantalla’): ‘la consagració del silenci’.
Ens allunyem poc a poc d’aquell ciutadà pretès i idealitzat: participatiu i solidari amb la comunitat i feliç amb sí mateix? La manca d’autoestima, l’egoisme, les inseguretats o la frustració s’alimenten sovint de carències comunicatives, afectives i emocionals. I és que la competència emocional, tan escassa de projectes educatius i curriculars, es treballa i dinamitza entre persones, no?

dilluns, 21 de setembre del 2009

CONCLUSIONS DE L'AVALUACIÓ INICIAL

D’entrada, m’ha obligat a ‘mullar-me’ sobre determinades qüestions generals relacionades amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació sense la possibilitat de documentar-se prèviament. Tinc la sensació d’haver quedat al descobert, d’haver estat massa concloent amb certes afirmacions i que, tal vegada, hauria d’haver estat més cautelós. No obstant, he optat per transcriure allò que realment penso mitjançant opinions el màxim de definides.
A la pregunta 4, en particular, li he donat massa voltes i he acabat reproduint l’argumentació de la pregunta 1. Penso que no he sabut interpretar correctament la intenció de la pregunta i, davant aquest impediment, m’he agafat al concepte d’escletxa digital per a justificar els canvis que estan patint determinats àmbits (cultural, econòmic, social…).
D’altra banda, a la pregunta 9, m’ha resultat incòmode emetre un judici numèric sense puntualitzar o matisar breument. Afirmacions com ‘Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal’ mereixen precisar que depèn de la concreció de les intervencions, de la riquesa/dispersió en el contingut de cada exposició, en els fils argumentals que es generin… I com aquesta, la resta d’afirmacions també han suposat un esforç en la més que probable injusta qualificació.
Per últim, el mapa de conceptes. Un veritable mal de cap l’exercici d’intentar expressar gràficament allò que ja em costaria comunicar verbalment. Després d’haver-lo dibuixat i redibuixat unes quantes vegades segueixo tenint la sensació d’haver–me quedat en la superfície, d’haver escatimat enllaços i relacions entre els termes clau. Però, francament, no sé com plasmar-ho millor.
En conclusió, un interessant aperitiu de les dificultats i interrogants que aniran apareixent durant aquest semestre i que, en realitat, seran els veritables incentius i elements motivadors per a avançar en l’aprenentatge de les noves TIC a l’educació.

MAPA DE CONCEPTES, NO PAS UN ESQUEMA...

Ho reconeixo, no estic gens acostumat a fer mapes conceptuals.

Ja ho apuntava el consultor: feu-lo primer a llapis... I és que potser n'he fet deu diferents abans de decidir-me per aquest!

El propòsit és presentar un mapa de conceptes sobre la relació entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació. Quasi res!!

D'acord, deixo de banda l'esquema i em centro en plasmar gràficament la xarxa de relacions entre les quatre paraules clau.

Uns quants esboços a la banda fins concloure que l'Educació ha d'estar al centre, definida en base a la pròpia societat i la tecnologia i la ciència. Em sembla evident que societat-tecnologia-ciència repercuteixen directament sobre l'educació en un context determinat; i que aquesta relació és recíproca (per això les fletxes són bidireccionals), ja que el nivell educatiu repercutirà, alhora, en el progrés tecnològic i científic i en els múltiples factors socials on s'inscriu.

I, per altra banda, el tipus de societat determina els seus propis esdevenirs tecnològics i científics, i dels quals es retroalimenta.

Aquest ha estat el resultat; però, francament, segueixo donant-li voltes...

D'ACORD O GENS D'ACORD?

Unes quantes afirmacions a debat... a puntuar entre 0 (gens d'acord) a 10 (molt d'acord). Algú més hi diu la seva?
  • L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: _6_

  • Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: _7_

  • Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : _8_

  • La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: _2_

  • Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: _8_

  • Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: _7_

  • La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: _7_

  • Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: _7_

  • Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: _7_

  • El canvi tecnològic determina el canvi social: _7_

A TOTS ELS VISITANTS D'AQUEST BLOG...

Benvinguts i benvingudes,

Avui, per ‘naixement assistit’, ha sortit a la llum aquest recull d'activitats, comentaris, reflexions…, altrament anomenat blog personal.

Pretendrà centrar-se en la importància de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en l’actual societat i la seva aplicació als processos d’ensenyament i aprenentatge i s’inscriurà, paral·lelament, en el procés de treball i desenvolupament de l’assignatura ‘Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació’ (que curso actualment a la Universitat Oberta de Catalunya, UOC).

Us convido, per tant, a donar-li un cop d’ull… A despertar la curiositat d’algun visitant ocasional o a generar l’interès d’algun company d’aula o a obrir un petit espai de crítica constructiva en relació als missatges que hi publiqui.

"Si s’esborren les dades, la informació desapareix. I el coneixement? El tenim al cap!"
Ibn al-Balat