VALORACIÓ PAC1

Vaig inaugurar el mapa conceptual creant quadres corresponents als cinc conceptes clau que pretenia destacar: ciència, tecnologia, tecnologia educativa, educació i societat. La lectura de l’article de Miquel Domènech i Francisco Javier Tirado, ‘Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia’, em van permetre establir les principals relacions entre els conceptes ciència, tecnologia i societat. Molt aviat vaig deixar obsolet el mapa conceptual que es proposava en la pràctica d’avaluació inicial, no tant per la incongruència de les relacions sinó per la simplicitat de les mateixes. L’article m’ha conduit al respecte dels espais particulars d’ambdós conceptes i, progressivament ha anat desxifrant les connexions i m’ha descobert les fràgils fronteres que els separen. Així, ha exposat les diferents perspectives que es debaten entre tecnologia i societat, fent trontollar les posicions deterministes (que tanta controvèrsia han generat en el debat) en favor de les mixtes.
El treball del mòdul ‘Educació i tecnologia: fonaments teòrics’, de Julio Cabero, ha incorporat nous subconceptes i relacions entre els conceptes clau esmentats. S’encarrega, també, de desacreditar i posar en dubte els principals mites tecnològics abans d’abordar les característiques de la societat de la informació i l’impacte generat per les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). La influència de les TIC en la societat ha determinat la seva ubicació dins del mapa conceptual però, alhora, atès que suposaven un important fonament a la tecnologia educativa i un dels eixos en l’actual sistema educatiu l’he hagut de duplicar dins del propi mapa. El mòdul ha fet incorporar la resta de fonaments de la tecnologia educativa, exposats extensament en l’últim apartat.
Una de les dificultats més destacables ha consistit en plasmar adequadament les relacions entre els diversos conceptes. Tot i assimilar els continguts desenvolupats durant el mòdul i l’article, el fet d’incorporar els nous conceptes a la plantilla inicial ha estat molt complicat i, en ocasions, impossible. Així, mitjançant les discussions del debat i les conclusions extretes, els conceptes educació-societat-tecnologia han anat redefinint les relacions fins concretar-se en el mapa final. Sovint, el més angoixant ha estat no trobar el verb adequat que ajustés a la perfecció amb la relació que volia establir entre dos conceptes.
El domini del programa Cmap Tools acaba responent a l’inicial ‘prova-error’, ja que es tracta d’una aplicació molt intuïtiva i senzilla per representar gràficament esquemes conceptuals. He descobert que, fins i tot, es poden associar als conceptes arxius d’imatge, àudio o vídeo. Malauradament, per elaborar el model d’argumentació de Toulmin, he hagut de recórrer a recursos poc ortodoxes per a fer que les fletxes d’enllaç que argumenten la premissa i permeten la conclusió final acabéssin damunt de la línia horitzontal i no es veiessin els quadres que segueixen a totes les relacions.
En definitiva, aquesta primera pràctica ha estat francament esgotadora. Es tracta de moltes miniactivitats, algunes es treballen simultàniament, que obliguen a estar molt atent a les múltiples indicacions en relació a cadascuna d’elles (terminis de lliurament, format de presentació, material de treball específics...). No obstant, el resultat és molt satisfactori i productiu. A banda de conéixer certes opcions de configuració de l’entorn virtual de la UOC que m’han permès personalitzar el perfil personal, també he aprofundit en l’edició i gestió de continguts d’un blog propi. I, per descomptat, el desenvolupament de l’art d’argumentar; una capacitat treballada en base al diversos fils de debat proposats. Mitjançant aquesta miniactivitat, que obliga a un posicionament preestablert, la contínua reel·laboració d’arguments i contraarguments per defensar la tesi pròpia o rebatre’n una de contrària suposa un exercici intens de reflexió sobre els principals continguts del primer bloc de l’assignatura. És per això que a través d’un seguiment constant de les intervencions dels companys d’aula es poden recollir experiències, exemples, notícies i argumentacions de tot tipus que, en conclusió, proporcionen interrogants que motiven un aprenentatge fonamentat en la participació global. En aquest sentit, les inclusions del consultor en la resolució de dubtes o puntualització d’alguns missatges ha estat molt il·lustratiu. D’aquesta manera, no es generen respostes explícites ni inequívoques sinó ‘elements’ de contrast i ajuda per a construir cadascú la pròpia solució i, en fefinitiva, el propi aprenentatge.